Sense títol (però amb dièresis)

Un dia em vaig comprar un llibre de l’editorial cruïlla i el llibre parlava d’una nena que un dia va anar a dinar a un restaurant i de beguda va demanar una coca-cola; i la cafeïna que portava aquell refresc no era cafeïna sinó que era una proteïna molt dolenta, l’ efecte del qual era que donava una coïssor bastant forta a l’oïda. Llavors el cambrer al veure el que passava se la va endur a una aigüera i li va posar aigua a les orelles, i quan va anar al metge li va dir que seria freqüent la seva coïssor. Al final va passar aquella ingenuïtat en aquella nena tan genuïna.