Cada dia al dematí passava un gatet blanc molt elegant i molt maco i la rateta, cada dia se’l quedava mirant bocabadada, però el gat no li feia ni cas. Ella estava molt enamorada d’ell i just el dia de Sant Valentí, el gat, sense solta ni volta li va donar un ram de flors. I li va dir: gràcies gat, com et dius?
-Em dic Felipe i sóc de Portugal, i tu?
-Em dic la rateta presumida i sóc de Girona.– Va dir tota contenta.
El gat i la rateta van ser molt feliços i encara avui estic convençuda que encara viuren junts.
Angela Molina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada