Diari d'un lladre

Sóc un delinqüent que atraca bancs, botigues d’alta qualitat, cases riques...
La veïna de la Lluïsa és molt rica i potser ara l’espiaré i miraré de reüll les seves joies.
M’he begut dues tasses de cafè amb molta cafeïna per estar despert tota la nit i no dormir-me a mig robatori.
Increïble, la iaia va ser espia! He trobat un llibre ple de noms i fotografies de diaris, es veu que freqüentment matava, carai l’anciana!
Però... si tot això és xatarra... Sóc un lladre de pena, si no sé veure des de lluny unes joies que són de mentida... quina classe de lladre sóc?
Ara si que m’he quedat a la ruïna total.